Itineraris

Itineraris - Estiu

La supervivència de les plantes.

Al Jardí Botànic, a finals del mes de maig i arribat l’estiu, la majoria de plantes inicien un període d’adaptació a la sequera que dóna al Jardí un aspecte nou i ben diferenciat de la resta de les estacions. Això és propi de la vegetació mediterrània.

La vegetació mediterrània va evolucionar a partir d’elements tropicals i temperats i es pot dir que el seu origen va tenir lloc fa uns 2 milions d’anys (Plistocè), al mateix temps que es formava el clima mediterrani. Des de llavors, la sequera i la calor estival són característiques del clima mediterrani. A més de la zona pròpia de la mar Mediterrània, també tenen clima mediterrani altres indrets del món, com són Califòrnia, Xile central, extrem austral sud-africà i Austràlia meridional.

L’objectiu de les espècies vegetals i animals durant l’època estiuenca és, com sembla evident, evitar al màxim la pèrdua d’aigua i mantenir-se amb un mínim cost energètic.

Les plantes s’han adaptat perfectament a aquestes condicions i ara podem observar al Jardí Botànic les adaptacions amb exemples molt característics.

Com resisteixen les plantes aquesta calor sumada a la manca d’aigua?.

Un itinerari  pel Jardí ens ajudarà a descobrir el secret i a conèixer millor les adaptacions de les nostres plantes.

ITINERARI JULIOL-AGOST-SETEMBRE

FLORA BALEÀRICA

Aquest itinerari pel Jardí Botànic de Sóller és autoguiat i el fil conductor són els noms científics indicats a les plaques identificatives de cada planta i la nomenclatura de cada àrea segons el plànol del JBS.

Introducció

Acabada la primavera, arriba l’època seca de l’estiu. Tant les plantes com els animals s’han hagut d’adaptar bàsicament a dos factors que caracteritzen el clima mediterrani durant l’estiu: la calor i la sequera.

En front a aquestes condicions, les plantes adopten dues estratègies:

  • Reduir al màxim la seva activitat i romandre, durant l’època adversa, en diferents formes de latència, com els bulbs davall terra. Altres, com les plantes anuals que han florit i fructificat durant la primavera, passen l’estiu en forma de llavors que germinaran amb les primeres pluges de tardor o de la primavera de l’any vinent.
  •  

  • Adoptar altres estratègies que modifiquin la seva morfologia i la facin resistent a les condicions estiuenques:
    • reducció de la massa foliar per evitar una excessiva transpiració.
    • control de la transpiració:
      • protegint els estomes i regulant la seva obertura i tancament. Els estomes són unes obertures que es troben a les fulles i que comuniquen el sistema respiratori de les plantes amb l’aire circumdant.
      • Elaborant substàncies volàtils, oleaginoses i a vegades tòxiques que formen una capa impermeable que manté la pressió del vapor d’aigua. En els casos de toxicitat, protegeix a la planta de ser consumida pels animals herbívors, que també pateixen set durant l’estiu i cerquen la frescor de les suculentes fulles verdes.

M2: Coixinets espinosos

La forma de coixinet o de casquet esfèric, que han adoptat aquestes plantes, els permet mantenir una temperatura i microclima interior molt més fresc del que han de resistir les seves parts més exposades al sol. És característica també la seva reducció foliar per evitar una transpiració excessiva, així com també la presència d’espines que constitueix una autèntica defensa contra els herbívors. Hi ha dos tipus d’espinescència. Una és la formada pel raquis o eix de la fulla quan els foliols han caigut, és el cas d’Astragalus balearicus. L’altre tipus de pues són les formades per les pròpies tiges, una vegada que les fulles han caigut, és el cas de Launaea cervicornis o Femeniasia balearica. Cal fixar-se que les pues dels coixinets, no són en cap cas, espines reals com les d’un roser, sino altres formacions de la planta com tiges o fulles que han sofert una transformació.

M2: Les plantes bulboses (geòfits)

Al Jardí Botànic, trobarem totes les plantes bulboses marcades amb un cercle. Durant l’estiu no les veurem. Això és degut a que durant l’època seca, quan la planta no disposa d’aigua suficient, desapareix la seva part aèria verda i la planta es manté amb la part subterrània en forma de bulb, tubercle o rizoma, on s’han emmagatzemat totes les reserves necessàries. En la pròxima tardor o primavera, depenent de l’espècie, tornaran a brotar les primeres fulles i flors.

M3: Erica multiflora

Les fulles del xiprell són molt petites i quasi cilíndriques. La mínima superfície, evita una pèrdua excessiva d’aigua per les fulles i alhora permet realitzar la fotosíntesi.

M4: Quercus ilex

L’alzina és un arbre mediterrani per excel·lència. Per les fulles regula la transpiració. La part superior de la fulla és d’un teixit dur, que no s’arruga si li falta aigua, i el revers de la fulla està cobert de pèls que eviten l’excessiva transpiració, a més de mantenir un microclima més humit pel voltant de les cèl·lules transpiradores o estomes.

M5: Cistus albidus

L’estepa blanca és molt inflamable, però com a contrapartida, els incendis activen ràpidament la germinació de les seves llavors. Les seves arrels creixen molt durant la primavera, quan la planta disposa d’aigua, s’extenen per la superfície del sòl i aprofiten la poca aigua de pluja abans que aquesta s’evapori. Durant l’estiu, les seves fulles, cobertes d’una pilositat blanca i densa que protegeix les seves cèl·lules transpiradores per evitar la pèrdua d’aigua, s’arruen i perden turgència fins que la planta no torna a rebre aigua. Aquests vegetals de fulles blanes i marcibles, de forma reversible durant els períodes secs, s’anomenen malacofil·les.

M5: Hypericum balearicum

L’estepa joana té les fulles verdes durant tot l’any. Floreix durant les èpoques més favorables, en primavera i a la tardor. Presenta unes glàndules que observarem a simple vista si miram les fulles a contrallum. Aquestes glàndules contenen substàncies oleaginoses que ajuden a disminuir la transpiració durant l’estiu, formant una capa impermeable d’olis eteris que manté la pressió del vapor d’aigua evitant així l’evaporació.

M5: Santolina chamaecyparissus

Les camamil·les, totes elles d’un color platejat en diferents tonalitats segons la varietat o l’espècie, són plantes típicament mediterrànies. La seva olor característica ens indica la presència de composts volàtils que li ajuden a controlar la transpiració i mantenen una pressió de vapor d’aigua més o menys constant.

ALTRES ÀREES DEL JARDÍ ...

FLORA D'ALTRES ILLES

M7: Klienia neriifolia

Aquesta planta és endèmica de les Illes Canàries i mostra una forta afinitat amb la vegetació africana. Les seves característiques la fan resistent a condicions d'aridesa: és una planta suculenta i durant l'estiu li cauen les fulles per evitar una excessiva pèrdua d'aigua. Durant aquesta estació es podran veure les branques nues, de color verd i carregades d'aigua, formant un arbret de fins a dos metres d'alçària.

M8 i M9: flora d'altres illes mediterrànies

Les plantes d'aquestes illes, al igual que les plantes baleàriques, estan adaptades per suportar un estiu sec i calorós. Podem observar coixinets espinosos com Astragalus tragacantha, cercles que indiquen la localització de les bulboses, plantes malacofil·les com Phlomis fruticosa i la camamil·la endèmica de Còrsega i Sardenya (Santolina corsica).

ETNOBOTÀNICA

M12 i M13: hortalisses i fruiters

Durant l'estiu aquestes dues marjades presenten el seu moment més esplendorós. A l'hort podem trobar les hortalisses de temporada, de varietats tradicionals de les Illes Balears. Molts dels fruiters ens regalen els seus fruits, els primers en madurar seran els albercocs i les peres, després les prunes i, a finals d'estiu, les pomes i el raïm.

M11: Capparis spinosa

La taparera és una planta que creix estesa o penjant i que podem trobar a parets i penya-segats. Durant tot l'estiu es poden veure les seves flors molt grans, amb els pètals blancs i els llargs estams violacis. La planta es pot trobar a les Balears en estat silvestre, però també es conrea per aprofitar les poncelles i els fruits immadurs que es mengen envinagrats i que tenen propietats aperitives i laxants.

 

En definitiva, d’una manera o altre, les plantes de la mediterrània passen l’estiu amb baixa activitat metabòlica, esperant les pluges de tardor que per elles suposa una nova primavera.

Visitau el Jardí Botànic de Sóller la propera primavera d’hivern, quan les plantes despertin del llarg període estiuenc amb les primeres flors, i les fulles joves dels nostres arbusts ens facin gaudir del verd paisatge de la tardor mediterrània.