Itineraris

Itineraris - Primavera

Primavera - Estiu - Tardor - Hivern

Un cop superades les baixes temperatures de l’hivern, la nova estació ens du a uns dies més llargs i unes temperatures molt més agradables. L’activitat metabòlica dels vegetals comença a despertar. Ha arribat l’estació del renaixement... de la reproducció... ha arribat la primavera.

Dels arbres nus, veurem rebrotar noves fulles, de la terra erma veurem renéixer noves plàntules que l’entapissaran de verd, i de la majoria d’elles veurem guaitar color quan aparegui la nova floració. La primavera és l’estació de les flors per excel·lència. En el Jardí Botànic, més d’un seixanta per cent de la flora baleàrica floreix durant aquest període.

Amb tot això, podrem observar també els insectes que donaran la nota de moviment a la primavera. Els podrem veure volant entre les flors amb l’objectiu clar d’obtenir el seu preuat nèctar. Les flors però, no ofereixen tal golafreria de franc: disposats estratègicament, presenten els seus sacs de pol·len madur ben a punt per fecundar els òvuls d’altres flors de la mateixa espècie. Aquesta delicada i desapercebuda manifestació amorosa entre flors, ens agraciarà amb una reeixida producció de llavors fèrtils un parell de setmanes o mesos més tard. Seran les llavors que permetran la supervivència i proliferació de les espècies.

Com reacciona la vegetació mediterrània amb l’arribada de la primavera?.

Un itinerari autoguiat pel Jardí ens ajudarà a conèixer millor els secrets de la reproducció de les nostres plantes i les seves estratègies per a complir amb el seu cicle vital durant aquest període primaveral.

ITINERARI ABRIL-MAIG-JUNY.

Aquest itinerari pel Jardí Botànic de Sóller és autoguiat i el fil conductor són els noms científics indicats a les plaques identificatives de cada planta i la nomenclatura de cada àrea segons el plànol del JBS.

La reproducció sexual de les plantes.

Amb la sexualitat, els éssers vius asseguren la producció de nous individus. La flor és el principal instrument de reproducció de les plantes superiors. És realment l’estructura protectora dels òrgans sexuals de les plantes, on es produiran les llavors una vegada realitzada la fecundació. Es pot dir que l’esforç d’una planta per créixer i desenvolupar-se no té cap més objectiu que la floració, per a la reproducció i, per tant, per a la supervivència de l’espècie. El procés pel qual arriba pol·len des de l’antera a l’estigma de la mateixa flor, o de qualsevol altra de la mateixa espècie, és el que anomenam pol·linització.


Si feim un recorregut pel Jardí Botànic i ens fixam amb les flors que trobam, podrem comprovar que n’hi ha de moltes formes i colors. Si ens hi acostam a bastament, podrem intuir la manera com es pot produir la pol·linització en moltes de les nostres espècies:

Les flors que tenen els estams carregats de pol·len i que quan les tocam observam el polsim groc que es desprèn, en general són plantes que es pol·linitzen mitjançant el vent. És la pol·linització anemòfila.

Les flors visitades per un eixam d’abelles, borinos, borinots o papallones sens dubte ofereixen a aquests insectes un saborós nèctar i, a canvi, aquests transporten el pol·len, aferrat al seu cos, d’una flor a altra. És la que anomenam pol·linització entomòfila. Aquesta és la més especialitzada, ja que trobarem insectes que sols estan adaptats per anar a unes determinades flors degut a la seva estructura xucladora.

Hi ha espècies que necessiten d’un medi aquós per pol·linitzar-se. Són algunes de les plantes superiors que viuen dins l’aigua. És la pol·linització hidròfila.

D’altres, no necessitaran cap agent per transportar el pol·len ja que elles mateixes s’encarregaran d’autopol·linitzar-se. Ho podrem comprovar per la disposició dels òrgans sexuals i per la coincidència d’aquests en la maduració. Es diu autopol·linització.

M1: Vinca difformis

El seu nom científic, ve del llatí, vincire, lligar, per les seves tiges sarmentoses. La "proenga" o "hierba lechera" és una planta perenne que floreix en primavera. Les seves tiges poden arribar a fer més de 2m, encara que les tiges que fan flor, s’aguanten dretes i són més curtes. En el medi silvestre trobam aquesta espècie formant bardisses en llocs ombrívols i humits, torrenteres, etc.

M2: Helianthemum caput-felis

Aquesta planta dels arenals i roquissars marítims sols viu a Mallorca i al llevant de la Península Ibèrica. És perenne i de port cespitós, quasi bé pulvínula, o en forma de coixí. Sembla que el nom científic de caput-felis ve del semblant de les seves poncelles, amb el cap d’un felí.

M3: Erica arborea

El bruc és un arbust que pot assolir els 3 metres d’alçada. Les seves fulles són aciculars i les flors blanques que surten en primavera, formen grans panícules terminals de forma piramidal. Aquesta espècie, a Balears, creix per les nostres muntanyes de Mallorca, Menorca i Cabrera formant en alguns indrets, poblacions grans i quasi monoespecífiques.

La fusta de la rabassa de l’arrel, d’un color vermellós molt característic, serveix per a la fabricació de pipes.

M5: Crataegus monogyna

L’espinaler o cirerer de pastor és un arbust de la família de les rosàcies igual que l’aranyoner. Pot arribar a assolir els 4 metres d’alçada.

Floreix entre els mesos de març i abril. Les seves flors blanques d’agradable olor, donaran lloc a un fruit carnós de color vermell la propera tardor, quan l’arbust ja no tendrà fulles.

M5: Les d’orquídies

Totes les orquídies de Balears estan protegides pel Decret 24/92.

Les orquídies són plantes herbàcies que passen la seva època adversa sota terra en forma de rizoma. El seu nom, ve del grec orkis, que significa testicle fent al·lusió a la forma dels seus rizomes. L’atractiva forma i color de les seves flors, són excel·lents atraients dels insectes que les pol·linitzen.

El seu fruit és una càpsula que pot contenir milers de llavors, però per a la seva germinació són necessàries unes condicions de temperatura, humitat i un fong simbiòtic que fan que moltes de les llavors es perdin i no arribin a germinar mai. Per això la seva estratègia és produir-ne tantes.

M6: Silene cambessedesii

El "molinet", com li diuen a Formentera a aquesta espècie, és un endemisme de les Pitiüses i del Llevant de la Península Ibèrica. És una planta anual, de floretes color rosa, que viu als arenals i platges.

Aquesta espècie està amenaçada com a conseqüència de les transformacions que està sofrint el nostre litoral a causa de l'expansió urbanística. En el Jardí, a més de conservar-la com planta a viva en la marjada 6, també es conserven llavors en el Banc de Germoplasma.

M7: Echium acanthocarpum

En general, el gènere Echium a les Illes Canàries, s‘anomena "tajinaste". El tajinaste blau o tajinaste de la Gomera, és sens dubte el més espectacular de tots, no sols per les seves inflorescències sinó també pel seu fullam verd obscur. Floreix a la primavera i també a l’hivern però és ara quan el veurem més esplendorós. Les seves flors són excel·lents productores de mel i per això és un atractiu important per les abelles.

M8: Euphorbia rigida

Aquesta lletrera originària del mediterrani inicia la seva floració a finals d'hivern o principis de primavera. Li agrada el sol i els terrenys ben drenats. La seva lletrada és molt urticant i calen guants per podar-la.

M9: Medicago strasseri

Aquest endemisme de Creta té un parent pròxim (M. citrina) a alguns illots de l'Arxipèlag de Cabrera i a les Illes Columbretes. Es poden diferenciar fàcilment, entre altres característiques, pel seu color de les flors: groc taronja en M.strasseri i groc llimona en M. citrina.

M10: Wisteria sinensis

Popularment anomenada "glicina", aquesta enfiladissa tan comú en molts jardins mediterranis és originària de la Xina i del Japó. Pot arribar als 100 anys i assolir els 15m d'alçada. La fragància de les seves flors fa que durant tota l'època de floració estigui plena d'insectes xucladors del nèctar que produeix.

M11: Borago officinalis

La borratja floreix en primavera i destaca per les seves flors de color blau intens.

Les flors i fulles s’empren per decorar còctels d’estiu, ensalades o pastissos. També té usos medicinals ja que és una planta rica en minerals, especialment potassi. Una infusió de fulles i flors de borratja és bona per afeccions urinàries i respiratòries. En casos de dermatitis, psoriasi i envelliment cutani, un cataplasma de flors i fulles ajuda a alleujar la malaltia.

M13: La taronja - Citrus sinensis

La fruita de la primavera sollerica és la varietat de taronja anomenada "canoneta". Aquesta taronja que es cultiva a la Vall de Sóller, és bàsicament aprofitada per fer suc, ja que té un rendiment molt elevat. La seva maduració òptima és a l'estiu tot i que ara ja es poden veure les primeres.

 

Les plantes de la mediterrània han acumulat reserves durant tot l’hivern per florir i iniciar la seva reproducció sexual durant la primavera. Visitau el Jardí Botànic de Sóller la propera estació, la de l’estiu, quan les plantes baleàriques hagin finalitzat la floració i iniciïn la corresponent producció de fruits i llavors.