Itineraris - Tardor

Primavera - Estiu - Tardor - Hivern

Començat el mes d'octubre, la temperatura en el Jardí ha davallat un poc, i la tan desitjada aigua del cel ha refrescat la terra i l'ambient.

A Balears, sobretot a Mallorca, s'anomena a la tardor "primavera d'hivern". En les dues primaveres, la vertadera i la d'hivern, coincideixen dos factors climàtics: humitat i calor. Això fa que, moltes de les nostres espècies, sobretot els geòfits i caducifolis estivals, activin la seva floració provocant una segona "primavera" abans de l'arribada del fred hivernal.

Durant l'estiu, el creixement de les plantes ha estat limitat per la manca d'aigua i les elevades temperatures. Totes elles han ralentit el seu metabolisme per sobreviure. Ara, la tardor arriba fresca i plena de vida per a la nova "primavera d'hivern". La temperatura i l'aigua ja no són factors limitants pel creixement i, a més, el dia s'ha acurçat fent que el període diari de llum que reben les plantes condicioni també les noves rebrostades i creixements de moltes d'elles.

Com reacciona la vegetació mediterrània amb l'arribada de pluges i la frescor de la tardor desprès de la sequera estiuenca?

Un itinerari autoguiat pel Jardí ens ajudarà a descobrir el secret, a conèixer millor les pautes de creixement de les nostres plantes i el paper de la tardor en el seu cicle vital.

Itinerari OCTUBRE-NOVEMBRE-DESEMBRE

FLORA BALEÀRICA

Correspon a les àrees: M1-M2-M3-M4-M5 segons el plànol del JBS.

Aquest itinerari pel Jardí Botànic de Sóller és autoguiat i el fil conductor són els noms científics indicats a les plaques identificatives de cada planta i la nomenclatura de cada àrea segons el plànol del JBS.

Introducció

Finalitzat el calorós i sec estiu mediterrani, la frescor de les nits i les primeres pluges activen totes aquelles espècies que s'havien mantingut en estat de latència per sobreviure a les adversitats de l'estiu.

Les plantes, aprofiten les noves condicions de la "primavera d'hivern", depenent de la seva forma vital.

• Les anuals, aquelles que havien passat tot l'estiu en forma de llavors, inicien el seu cicle. Germinen amb les primeres pluges i durant tot l'hivern creixeran per poder florir en primavera i donar el seu fruit abans de que torni arribar l'estiu.
• Alguns geòfits, aquells que durant l'estiu tenien les seves formes de resistència (bulbs, corms, o rizomes) davall terra, amb la tardor donen les primeres senyals de vida. Uns, comencen a treure primer la flor i després les fulles que, durant tot l'hivern, realitzaran l'activitat fotosintètica per emmagatzemar nutrients pel pròxim estiu; d'altres, treuen en primer lloc les fulles per crear l'energia necessària per a la pròxima floració primaveral.
• Els perennifolis també aprofiten les bones temperatures i la disponibilitat d'aigua per fer una brostada durant aquesta primavera d'hivern. Encara que, la crescuda forta la fan durant la vertadera primavera, evitant així que les parts més tendres i joves hagin de sobreviure a les gelades hivernals.
• Els caducifolis hivernals, com el til·ler o els ginkgos del Jardí Botànic, perden la fulla durant la tardor, ja que aquestes no resistirien les fredes temperatures de l'hivern. A la Mediterrània emperò, no tenim massa exemples de caducifolis hivernals ja que el nostre hivern és caracteritzat precisament com a suau en quant a temperatures i gelades.
• Els caducifolis estivals, tots aquells arbusts i arbres que durant l'estiu havien perdut les fulles, tornen a brostar per estar preparats per la floració, qualcuna d'elles molt pròxima com la de del "garrover del dimoni" o Anagyris foetida.

M2: Femeniasia balearica

Aquest socarrell menorquí que durant tot l'estiu tenia no més que les tiges punxants, amb les primeres pluges ha començat a treure les fulles verdes per on podrà fer la fotosíntesi i acumular nutrients per a la floració primaveral.

M3: Erica multiflora

El xiprell comença a florir durant la tardor, i per Nadal encara podrem veure les seves flors. És abundant a les muntanyes i garrigues de totes les illes. També viu al Mediterrani occidental i Portugal.

M3: Ferula communis

La canya fel·la té un rizoma que durant tot l'estiu havia estat en latència davall terra. Amb les primeres pluges, la frescor i l'escurçament del dia, comença a treure les fulles que creixeran esplendorosament fins formar una immensa mata d'on sortirà la inflorescència, la pròpiament dita canya fel·la.

M4: Arum pictum

La rapa blava és una planta vivaç de grans fulles de color verd fosc amb unes venes blanquinoses ben característiques. Floreix a la tardor i és típica de les nostres garrigues.

M4: Viola jaubertiana

Aquesta violeta endèmica de Mallorca, està protegida per la llei, i viu a llocs molt restringits de la Serra de Tramuntana. És una planta perenne de fulles molt lluents. Es reprodueix vegetativament per estolons i té la particularitat de que les seves flors fèrtils són apètales i es formen a la tardor, mentre que les flors pròpiament dites, les violetes, es formen a la primavera.

M5: Sternbergia lutea

L'anomenat còlquic groc, és la planta que al Jardí Botànic ens marca el començament de la tardor. La floració té una durada aproximada de quinze dies. Després surten les fulles que romandran verdes fins el mes de gener, quan la planta fructifica. A Mallorca es troba cultivada per moltes possessions i esdevé freqüentment subespontània.

M5: Arbutus unedo

De l'arbocera és característica la seva soca vermellosa, però sobretot ho són els seus fruits, les arboces. Aquestes, quan maduren prenen un color vermell intens i són comestibles, amb la particularitat de que no convé menjar-ne massa per no agafar un mareig, mal de cap o vòmits. El seu nom ja ho indica, 'unedo' significa sols un.

La floració i la fructificació es donen a la tardor. Com que els fruits tarden un any en madurar, la nova floració d'octubre coincideix amb la maduració dels fruits de l'any passat.

M5: Anagyris foetida

El "garrover del dimoni" és un arbust caducifoli estiuenc. Ara brosten les primeres fulles i treu les flors que formaran un llegum semblant a una garrova. Les llavors són vomitives i tòxiques. El seu nom prové de l'olor pudenta que desprenen les seves fulles.

M6: Pancratium maritimum

El lliri de mar és una planta de litoral arenós. Tendeix a esdevenir rara a causa de la pressió que els banyistes exerceixen sobre ella. Floreix entre maig i agost i fructifica a la tardor. Les llavors mesuren de 10 a 12 mm, són comprimides i de color negre lluent. A l'interior d'aquestes hi ha espais buits que actuen com a flotadors, d'aquesta manera la llavor es pot dispersar surant a l'aigua del mar i germinar a un lloc molt distant del seu origen.

FLORA D'ALTRES ILLES

M7: Limonium sventenii

Les espècies del gènere Limonium tenen preferència per zones costaneres i ambients salins, són conegudes amb el nom de siempreviva a les Illes Canàries. Les espècies d'aquest gènere a les Balears les podeu trobar a M2, es coneixen amb el nom comú de saladines. Limonium sventenii és una espècie endèmica de Gran Canària, d'estructura quasi arbustiva.

A la tardor podem observar la bella floració, amb espigues i flors d'un color blau intens.

M7: Euphorbia atropurpurea var. atropurpurea

Aquest arbust de tiges suculentes és endèmic de l'illa de Tenerife. Les seves bràctees, fulles properes a la flor, són de color porpra, fet que li aporta un aspecte molt decoratiu.

ETNOBOTÀNICA

M10: Strelitzia reginae

És molt característica la flor d'aquesta planta, la semblança amb el cap d'un ocell fa que s'anomeni "ocell del paradís" o "flor de grua" referint-se a l'ocell migrador primaveral. L'època principal de floració és des de la primavera fins a l'estiu, però també a la tardor es poden observar algunes d'aquestes flors. La planta és originària d'Àfrica del sud però ha estat àmpliament utilitzada com a reclam turístic a les Illes Canàries, fins al punt de rebre el nom de "flor de Canàries" assolint així un estat falsament autòcton.

M11: Ficus carica

La figuera és un cultiu clàssic de secà a les nostres illes, a més, es troba naturalitzat a penyals humits i torrents. S'aprofiten els fruits i la fusta.

La planta posseeix un làtex, anomenat lletrada, que és irritant i s'utilitza com a remei popular per combatre les berrugues.

És un arbre caducifoli d'hivern, amb el primer fred de la tardor, devers l'octubre, les fulles engrogueixen i cauen. Quan queda despullat mostra les seves branques tortuoses, arquejades sempre apuntant cap amunt.

M13: Mespilus germanica

El nespler és un arbre de la família de les rosàcies, originari del mediterrani central i oriental. Es cultiva a les nostres illes per aprofitar-ne el fruit, la nespla, ja que és comestible.

A la tardor l'arbre està en fruit. La nespla és quasi esfèrica, bruna, pubescent i està coronada per el calze persistent, l'envolta exterior de la flor que roman adherida al fruit. A més, la nespla té la peculiaritat que únicament és comestible quan ha sobremadurat, abans és àcida i aspre.

Les plantes de la mediterrània ja tenen el que havien estat esperant durant tot l'estiu: la seva "primavera d'hivern". Ara es pot observar la verdor i el reviure de les nostres plantes que pareixien haver esdevingut mortes durant l'estiu.

Visitau el Jardí Botànic de Sóller el proper hivern, quan les plantes baleàriques hagin de sobreviure a la fredor hivernal i acumular nutrients per explotar en flors la pròxima primavera.