Jardí Botànic de Sóller

 

Control de la temperatura, la humitat i l'aireg

 La temperatura

La fermentació del compost s’ha d’iniciar ràpidament. Dins un interval de tres o quatre dies el caramull ha d’assolir una temperatura al voltant de 50-60ºC que després ha de disminuir progressivament.

Si no s’encalenteix significa que el caramull no està ben fet. Tal vegada és massa humit o no hi ha suficient matèria orgànica rica en nitrogen. En aquest cas s’haurà de refer el caramull.

Si la temperatura superés els 70ºC ja no seria descomposició sinó combustió i els nutrients es degradarien. També hauríem de refer el munt.

Els responsables d’aquesta pujada de temperatura i, per tant, d’aquesta primera fase de descomposició són els bacteris. La seva activitat provoca un augment de temperatura que elimina els gèrmens i també totes les possibles llavors de males herbes.

La temperatura sempre s’ha de mesurar ben a l’interior. Per facilitar-ne la tasca, basta fermar el termòmetre a l’extrem d’una canya o d’una granera vella.

La capa exterior del compost no s’escalfa tant com l’interior; per això la seva descomposició és més lenta. El fet de cobrir el caramull amb terra, palla, sacs... facilitarà que la pujada de temperatura sigui més homogènia per tot el munt.

 La humitat

Mantenir un grau d’humitat òptim és molt important, ja que els microorganismes que intervenen en la descomposició de la matèria orgànica disminuiran la seva activitat si disminueix la humitat.

Quan observem amb molta facilitat fongs al seu interior, semblants a una teranyina blanquinosa, significarà que és massa eixut.

 Si el munt és massa humit, l’aigua ocuparà els espais que ocuparia l’aire i, aleshores, mancarà l’oxigen, es produirà la putrefacció i apareixeran males olors. Convé mesclar el compost amb material eixut, com per exemple terra vella de planters, petites branques o herba seca. S’ha de protegir el munt en cas de pluja.

Quan parlam de compost verd, la humitat de l'interior es pot comprovar introduint el mànec d'una granera o una canya: no han de sortir amb restes de compost aferrat. quan parlam de compost madur, per saber quin és el grau d'humitat idoni, basta agafar una grapada de compost dins la mà i estrènyer-la: no ha d'embrutar la mà, només deixar-la humida. 

 L'aireig

Si la pila està ben feta, no cal capgirar-la, però aquesta operació accelera el procés de descomposició.

S’aconsella capgirar el compost al cap d’uns tres mesos.

Si l’interior és molt compacte significarà que hi ha un excés d’aigua i un aireig insuficient. Caldrà capgirar els materials. En cas de mancança d’aire es desprenen males olors. Convé airejar el compost, capgirant-lo o fent forats amb una canya o mànec de granera.

 

Tornar a COM FER COMPOST