Jardí Botànic de Sóller

 

Procediment

 1. Triar un lloc adequat

Ha de gaudir d’una certa ombra i estar protegit del sol, com podria ser davall d’un arbre de fulla caduca, que a l’estiu fa ombra i a l’hivern deixa passar el sol. Així es manté el material humit. El lloc ha de ser fàcilment accessible i estar protegit del vent.

La zona d’ubicació del compost no ha d’estar compactada ni impermeabilitzada (ciment o formigó); ha d’estar sobre terra, per on l’aigua es pugui drenar i filtrar. A més a més, la terra permet que cucs i altres petits organismes que ajuden a la degradació de la matèria orgànica puguin pujar cap al caramull o caixa de compost i accelerar la transformació de la matèria orgànica en humus.

No cal preocupar-se per les males olors: un compost ben fet no en fa; si això succeís, seria senyal que qualque cosa no va bé. Aquest problema pot solucionar-se airejant-lo, remenant el munt i mesclant-ho tot.

 
2. El compost es pot fabricar en caramull, en caixa o en bidó 
 
En caramull:
S’han d’acaramullar les restes formant una petita muntanya d’1-1,20 m d’amplada per 1 m d’alçada. Les dimensions de la base i l’alçada sempre s’han de respectar però la llargada no influeix.
 
En caixa:
Es construeix amb llistons de fusta una caixa amb obertures laterals que facilitin l’entrada d’aire. Ocuparà aproximadament 1m2, amb una alçada màxima d’1m.
Construcció d'obra per fer una seqüència de compost en caixa.
En bidó metàl·lic:
Es fan a un bidó metàl·lic gros almenys 4 filades de forats d’entre 2-3 cm i una obertura a baix de 30 cm d’amplada per 15 cm d’alçada.
 
 En bidó de plàstic:
Es tracta d’un recipient de plàstic que s’anomena compostera. S’omple per dalt i es va buidant per baix a mesura que el compost és madur.
Bidó metàl·lic, bidó de plàstic.

 

3. Com fer el caramull o omplir el recipient
 
1ª passa:
Al fons de la caixa o base del caramull hi col·locam una primera capa de material més gruixat, petites branques, que han de constituir un gruix d’uns 20 cm. El motiu és permetre l’entrada de l’aire. Hem de pensar que la descomposició és un procés aeròbic, és a dir, un procés que necessita oxigen.
 
2ª passa:
A continuació hi afegim una segona capa formada per residus de jardí secs i restes de cuina ben mesclats.
 
3ª passa:
A partir d’aquí hi anam afegint les restes de matèria orgànica que es vagin produint diàriament. Convé mesclar-ho amb la capa superficial del munt i de tant en tant alternar una capa fina de terra d’uns 2 cm.
 
En darrer terme:
Tapam tot el munt amb una capa de terra d’uns 2 cm de gruix, amb palla, amb branques o amb sacs per protegir-lo de la dessecació, però mai amb un plàstic, que en dificultaria la ventilació.
Com fer el caramull

Tornar a COM FER COMPOST