Les espècies del litoral rocós, al llarg del temps, han anat evolucionant i adquirint adaptacions per poder viure en aquests hàbitats rupícoles i fissurícoles, on la influència de la saladina marina i el vent, condicionen les característiques de l’ambient.

A la zona més propera al nivell del mar, la sal és transportada pel vent disolta en petites gotes d’aigua que es depositen damunt tota la franja litoral. Les plantes que viven en aquesta franja han de suportar fortes concentracions salines al sòl i a l’ambient. Són característiques d’aquestes zones, espècies com el fonoll marí, les saladines, Launaea cervicornis o Senecio rodriguezii.

Als llocs més batuts pel vent, com els penya-segats i planícies costaneres on la sal ja no hi té tanta influència, trobam les comunitats de coixinets espinosos o socarrells. La seva forma arrodonida i compacte disminueix la superficie d’exposició al vent, com a defensa contra la pèrdua d’aigua per transpiració, així com l’espinescència que, també, és una defensa contra els herbívors depredadors.