Un banc de llavors és una col·lecció d'espècies vegetals en forma de llavors, emmagatzemada en condicions especials per assegurar la seva supervivència durant llargs períodes de temps.

L'avantatge més important del banc de llavors per a la preservació de les espècies, és sens dubte el poc espai que ocupen aquestes, front a l'espai que necessitaríem per preservar-les en forma de plantes vives. Cada llavor, té una constitució genètica diferent i, per tant, una única mostra de llavors pot emmagatzemar un variat i extens patrimoni genètic de l'espècie en qüestió. Hem de pensar que cada llavor emmagatzemada és un individu potencial.

El Banc de Llavors del JBS va iniciar els seus processos donant preferència a les espècies amenaçades de les Balears, però el seu objectiu és conservar tàxons de totes les illes mediterrànies i les seves àrees d'influència. El Mediterrani forma una unitat biogeogràfica, florísticament molt rica i amb un elevat nombre d'endemismes. No hi ha gaires institucions illenques dedicades a la conservació d'aquesta riquesa i molt menys bancs de llavors.

En el context nacional, el Banc de Llavors del JBS va ser el quart quan es va crear. Existien ja, el de l'Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos de Madrid, el del Jardín Botánico Canario "Viera y Clavijo" a Gran Canaria i el del Jardín Botánico de Córdoba. Són de nova creació els dels jardins botànics de Barcelona i de València.

Tot això ens convida a reflexionar sobre la importància que tenen aquests centres ja que d'ells depèn molts de pics la conservació o desaparició de moltes espècies amenaçades.

PROCÉS DE CONSERVACIÓ

Recol·lecció

Definició de quines són les espècies i els llocs prioritaris de recol·lecció a partir de llistes vermelles actualitzades i de les pròpies bases de dades del JBS.

Es dóna preferència a aquelles espècies que estiguin en perill d’extinció i a les que habiten en localitats on perilla la seva conservació: zones urbanitzables, platges amb gran pressió turística, zones potencials d’incendis forestals, etc.

Determinació de l’estratègia de mostreig per aconseguir la màxima variabilitat i no fer malbé la població.

És recomanable no sobrepassar el 10% de la producció total anual de cada població, recol·lectant el mateix nombre de llavors de cada individu. Les llavors recol·lectades han de ser madures per que puguin tolerar el procés de conservació sense perdre viabilitat.

Documentació de la recol·lecta: data de recol·lecció, nom de l’espècie, recol·lector, hàbitat, nombre d’exemplars que composen la mostra, localitat exacte amb coordenades UTM i alçada (m), fotografies i mostres d’herbari.

Enregistrament en la base de dades.

Aquest codi es mantendrà durant tot el procés de conservació.

Neteja i recompte

En els casos en que la mostra no ha estat suficient (menys de 1000 llavors), el nombre de llavors inicials es veurà incrementat amb les obtingudes per multiplicació controlada en els vivers del JBS.

La neteja consisteix en eliminar qualsevol residu del fruit que pugui contaminar la mostra.

El comptatge de llavors es realitza extrapolant el nombre de llavors d’una mostra de la que es coneix el seu volum o pes.

Envasat i congelació

La Col·lecció Base és la que conserva les llavors a llarg termini i no està disponible per intercanvi.

Les llavors es mantenen a un 3-7% d’humitat a temperatura -20ºC. Segons la llei de Harrington, per cada 5ºC que es rebaixa la temperatura de magatzem, s’aconsegueix duplicar la longevitat de les llavors.

La Col·lecció Activa és la que s’utilitza per mantenir intercanvis amb altres institucions i per la propagació de les espècies destinades a les col·leccions de planta viva del JBS.

Aquesta Col·lecció es manté a un 3-7% d’humitat i a una temperatura de -10ºC.

Segons l’objectiu de conservació de les llavors, s’utilitzen diferents envasos:

Tubs de vidre tancats a la flama, amb gel de sílice com a indicador de la humitat, guardats dins pots de vidre amb tapadora hermètica. De cada remesa es realitzen una desena de tubs més petits que contenen entre 100 i 200 llavors i estan destinats a les proves de germinació que s’iniciaran després d’un mínim de 5 anys d’haver congelat la remesa.

Per a la Col·lecció Activa:

Pots de vidre amb tapa hermètica i indicador de gel de sílice per mantenir la humitat entre el 3 i el 7%. Sobres d’alumini autosoldables segellats amb pinça de calor per a realitzar intercanvis de llavors.

Prova de viabilitat i dessecació

Abans de conservar les mostres de forma definitiva, convé verificar la seva viabilitat. Si aquesta és menor d’un 80%, es programarà una segona recol·lecció pel proper any.

La dessecació consisteix en reduir el contingut d’humitat de les llavors a un nivell mínim d’activitat metabòlica, sense que aquestes perdin viabilitat.

Es realitza mantenint les llavors en una cambra hermètica on es manté una humitat relativa entre el 3 i el 7% gràcies a l’acció del gel de sílice que absorbeix la restant. Segons la llei de Harrington, per cada 1% que es redueix el contingut d’humitat de la llavor, es duplica la seva longevitat.